El catalanismo republicano de Manresa, entre Acció Catalana y Esquerra Republicana de Catalunya (1929-1931)

Palabras clave: Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana, Joan Selves, Manresa, Catalanismo, Partidos Políticos

Resumen

Pese a haber sido el partido político preponderante en Cataluña durante la Segunda República, el estudio de la formación y desarrollo de Esquerra Republicana de Catalunya presenta todavía hoy lagunas. Una de las más importantes es el análisis de la adhesión de multitud de agrupaciones de municipios y barrios desde la fundación del partido en 1931 y hasta 1933. El presente artículo analiza, como estudio de caso, la incorporación del catalanismo republicano de Manresa al proyecto de ERC para esclarecer como se produjo y de que manera estas nuevas incorporaciones pudieron condicionar la política de la formación.

Descargas

La descarga de datos todavía no está disponible.

Citas

Baras, Montserrat. El Partit Catalanista Republicà. De Acció Catalana a Acció Catalana Republicana (1922-1933). Tesis Doctoral, Universidad Autónoma de Barcelona, 1980.

Culla, Joan B. El catalanisme d’esquerra: Del grup de ‘L’Opinió’ al Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, 1928-1936. Barcelona: Curial, 1977.

-- “Del republicanisme català al catalanisme d’esquerres (1922-1931)”, L’Avenç, 37, (1981): 33-37.

-- Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012. Una història política. Barcelona: La Campana, 2013.

Esculies, Joan. “La vaga dels tramvies. La CNT contra Governació (1933-1936)”, L’Avenç, 470, (2020): 56-61.

Farreras, Antoni. La conselleria d’agricultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 1974.

- De la Setmana tràgica a la implantació del franquisme. Barcelona: Pòrtic, 1977.

Farreras Duran, Francesc. “El meu 14 d’abril”, Xaloc, (1973): 62.

Finestres, Jordi. Josep Maria Planes (1907-1936). Memòria d’un periodista assassinat. Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya, 1988.

Gasol, Pere, y Aloy, Joaquim. Joves i Republicans. La República a Manresa 1931-1936. Manresa: Centre d’Estudis del Bages: Ajuntament de Manresa, 2001.

González Vilalta, Arnau. Militància i implantació territorial d’ERC a les comarques de Barcelona (1932-1934), Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana, Actas del VI Congreso CCEPC, 2006.

González Vilalta, Arnau. ERC al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militancia i resultats electorals, Ponencias. Anuario del Centre d’Estudis de Granollers, (2007): 11-48.

Izquierdo, Santiago. República y autonomía. El difícil arrelament del catalanisme d’esquerres, 1904-1931, Barcelona: Afers, 2006.

Ivern, Maria. Dolors. Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936), vol. I. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988.

-- Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936), vol. II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989.

Martín Ramos, José Luís. “Governació”. En Generalitat de Catalunya. Obra de govern 1931-1939, editado por Francesc Bonamusa, vol. I. 227-302. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.

Molas, Isidre. (ed.) Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000.

Pérez Nespereira, Manuel. Jaume Aiguader. La nació popular, Barcelona: Fundació Josep Irla, 2008.

Poblet, Josep M. Història de l’Esquerra Republicana de Catalunya, 1931-1936. Barcelona: Dopesa, 1976.

Prat, Vicenç. Memòries (1902-1957). Escriptor, intel·lectual i polític manresà. Manresa: Centre d’Estudis del Bages, 2002.

Rubí, Gemma y Vicente, Isabel. “Política i societat entre 1900 i 1931”. En Historia de la Ciutat de Manresa, 1900-1950, coordinado por Lluís Ferrer, vol. 2, 69-98. Manresa: Fundació Caixa de Manresa, (1991a).

- “Política i societat entre 1900 i 1931”. En Historia de la Ciutat de Manresa, 1900-1950, coordinado por Lluís Ferrer, vol. 2, 125-135. Manresa: Fundació Caixa de Manresa, (1991b).

Sanahuja, Josep M. Les conselleries de Governació i Justícia de la Generalitat de Catalunya, 1931-1934. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992.

Serra, Jordi. “Notes sobre la politització a Manresa durant la Segona República”, Dovella, 27, (1988): 25-29.

Soler, Raimon. “La construcción de l’hegemonia política: Esquerra, 1931-1933”, Eines, 14, (2011): 103-107.

-- “El Centre Republicà d’Igualada i el republicanisme a l’Anoia, 1893-1936”, Miscellanea Aqualatensia, 16, (2015): 13-69.

-- “Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 a Catalunya”, Institut de Ciències Polítiques i Socials, Working Papers, 342, (2016): 1-24.

Torrent, Josep, y Tasis, Rafael. Història de la premsa catalana, vol. II. Barcelona: Bruguera, 1966.

Ucelay-Da Cal, Enric. “La formació d’Esquerra Republicana de Catalunya”, L’Avenç, 4, (1977): 59-67.

Ucelay-Da Cal, Enric. “La crisi dels nacionalistes radicals catalans (1931-1932)”, Recerques, 8, (1978): 159-206.

-- La Catalunya populista. Imatge, cultura i política en l’etapa republicana, 1931-1939, Barcelona: La Magrana, 1982.

Publicado
2021-11-19
Cómo citar
Esculies Serrat, J. (2021). El catalanismo republicano de Manresa, entre Acció Catalana y Esquerra Republicana de Catalunya (1929-1931). HISPANIA NOVA. Primera Revista De Historia Contemporánea on-Line En Castellano. Segunda Época, (20), 27-56. https://doi.org/10.20318/hn.2022.6452
Sección
Artículos