El catalanismo republicano de Manresa, entre Acció Catalana y Esquerra Republicana de Catalunya (1929-1931)

Joan Esculies Serrat

doi:10.20318/hn.2022.6452

Joan Esculies Serrat Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya https://orcid.org/0000-0003-1981-869X

DOI: https://doi.org/10.20318/hn.2022.6452

Palabras clave: Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana, Joan Selves, Manresa, Catalanismo, Partidos Políticos

Resumen

Pese a haber sido el partido político preponderante en Cataluña durante la Segunda República, el estudio de la formación y desarrollo de Esquerra Republicana de Catalunya presenta todavía hoy lagunas. Una de las más importantes es el análisis de la adhesión de multitud de agrupaciones de municipios y barrios desde la fundación del partido en 1931 y hasta 1933. El presente artículo analiza, como estudio de caso, la incorporación del catalanismo republicano de Manresa al proyecto de ERC para esclarecer como se produjo y de que manera estas nuevas incorporaciones pudieron condicionar la política de la formación.

Descargas

Consultas del resumen: 724

PDF : 445

Citas

Baras, Montserrat. El Partit Catalanista Republicà. De Acció Catalana a Acció Catalana Republicana (1922-1933). Tesis Doctoral, Universidad Autónoma de Barcelona, 1980.

Culla, Joan B. El catalanisme d’esquerra: Del grup de ‘L’Opinió’ al Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, 1928-1936. Barcelona: Curial, 1977.

-- “Del republicanisme català al catalanisme d’esquerres (1922-1931)”, L’Avenç, 37, (1981): 33-37.

-- Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012. Una història política. Barcelona: La Campana, 2013.

Esculies, Joan. “La vaga dels tramvies. La CNT contra Governació (1933-1936)”, L’Avenç, 470, (2020): 56-61.

Farreras, Antoni. La conselleria d’agricultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 1974.

- De la Setmana tràgica a la implantació del franquisme. Barcelona: Pòrtic, 1977.

Farreras Duran, Francesc. “El meu 14 d’abril”, Xaloc, (1973): 62.

Finestres, Jordi. Josep Maria Planes (1907-1936). Memòria d’un periodista assassinat. Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya, 1988.

Gasol, Pere, y Aloy, Joaquim. Joves i Republicans. La República a Manresa 1931-1936. Manresa: Centre d’Estudis del Bages: Ajuntament de Manresa, 2001.

González Vilalta, Arnau. Militància i implantació territorial d’ERC a les comarques de Barcelona (1932-1934), Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana, Actas del VI Congreso CCEPC, 2006.

González Vilalta, Arnau. ERC al Vallès Oriental (1931-1936): implantació territorial, militancia i resultats electorals, Ponencias. Anuario del Centre d’Estudis de Granollers, (2007): 11-48.

Izquierdo, Santiago. República y autonomía. El difícil arrelament del catalanisme d’esquerres, 1904-1931, Barcelona: Afers, 2006.

Ivern, Maria. Dolors. Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936), vol. I. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988.

-- Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936), vol. II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989.

Martín Ramos, José Luís. “Governació”. En Generalitat de Catalunya. Obra de govern 1931-1939, editado por Francesc Bonamusa, vol. I. 227-302. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.

Molas, Isidre. (ed.) Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000.

Pérez Nespereira, Manuel. Jaume Aiguader. La nació popular, Barcelona: Fundació Josep Irla, 2008.

Poblet, Josep M. Història de l’Esquerra Republicana de Catalunya, 1931-1936. Barcelona: Dopesa, 1976.

Prat, Vicenç. Memòries (1902-1957). Escriptor, intel·lectual i polític manresà. Manresa: Centre d’Estudis del Bages, 2002.

Rubí, Gemma y Vicente, Isabel. “Política i societat entre 1900 i 1931”. En Historia de la Ciutat de Manresa, 1900-1950, coordinado por Lluís Ferrer, vol. 2, 69-98. Manresa: Fundació Caixa de Manresa, (1991a).

- “Política i societat entre 1900 i 1931”. En Historia de la Ciutat de Manresa, 1900-1950, coordinado por Lluís Ferrer, vol. 2, 125-135. Manresa: Fundació Caixa de Manresa, (1991b).

Sanahuja, Josep M. Les conselleries de Governació i Justícia de la Generalitat de Catalunya, 1931-1934. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992.

Serra, Jordi. “Notes sobre la politització a Manresa durant la Segona República”, Dovella, 27, (1988): 25-29.

Soler, Raimon. “La construcción de l’hegemonia política: Esquerra, 1931-1933”, Eines, 14, (2011): 103-107.

-- “El Centre Republicà d’Igualada i el republicanisme a l’Anoia, 1893-1936”, Miscellanea Aqualatensia, 16, (2015): 13-69.

-- “Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 a Catalunya”, Institut de Ciències Polítiques i Socials, Working Papers, 342, (2016): 1-24.

Torrent, Josep, y Tasis, Rafael. Història de la premsa catalana, vol. II. Barcelona: Bruguera, 1966.

Ucelay-Da Cal, Enric. “La formació d’Esquerra Republicana de Catalunya”, L’Avenç, 4, (1977): 59-67.

Ucelay-Da Cal, Enric. “La crisi dels nacionalistes radicals catalans (1931-1932)”, Recerques, 8, (1978): 159-206.

-- La Catalunya populista. Imatge, cultura i política en l’etapa republicana, 1931-1939, Barcelona: La Magrana, 1982.